Ricard Mira i López va néixer a Valencia de Alcántara, de Cáceres, el 6
de novembre de 1952. Era el tercer de quatre germans. Als onze mesos,
els seus pares, valencians, es traslladaren a Catalunya. Primer es van
instal·lar a Mollet del Vallès i més endavant a Sant Fost de
Campsentelles. De petit va assistir a l’escola de can Mas Bagà, de la
zona de baix del poble. En la seva etapa infantil gaudia i destacava
perquè es feia les seves pròpies joguines, que construïa a partir de
fustes i restes de peces de ferro que trobava en una foneria propera a
la seva llar.
Als catorze anys comença la seva vida professional com a aprenent de
matricer a la fàbrica de motos Nacional Motor, SA, i ben aviat va
destacar per les seves habilitats manuals, que el van portar a formar
part de l’equip de carreres Derbi, que en aquells anys va guanyar cinc
vegades el campionat del món. El seu esperit d’aprendre va fer que
cursés estudis industrials i als setze anys va obtenir la titulació de
delineant industrial a l’Escola Industrial de Terrassa. Els dirigents
de la indústria de les dues rodes van fer que distribuís l’horari del
seu treball entre les seccions de matriceria i la de carreres, on era
peça fonamental, ja que feia les peces més delicades per a les
motocicletes Derbi, les conegudes Bales Roges, que competien al
Mundial.
A l’edat de disset anys va tenir el primer brot de la malaltia de
l’esquizofrènia i va estar tractat amb electroxocs i fàrmacs fins els
21 anys. L’any 1975 es va casar amb la Pepi, i més endavant van tenir
un fill, el Ricard. Quan tenia la vida professional molt ben encarada
per ser reconegut d’una banda com a matricer d’oficial de primera i
d’altra com un extraordinari expert especialista en la construcció de
peces per a les motos que disputaven el Mundial, l’esquizofrènia se li
va agreujar i la malaltia es va convertir en crònica, cosa que li va
malmetre de soca-rel les excel·lents expectatives professionals i el
va obligar a deixar el món laboral a la precària edat de 29 anys.
L’escultor
La seva malaltia va fer que disposés de massa temps per pensar. La
situació se li va fer angoixant i va pensar que havia de fer alguna
cosa per alliberar la tensió de la malaltia. Va decidir començar a
treballar en l’escultura del ferro, el fang i la talla de la fusta,
sobre la base dels seus estudis de delineant i d’haver treballat com
a tècnic matricer. Els bons resultats obtinguts en el període inicial
i l’acceptació de la seva obra van fer que decidís crear, en els
baixos de casa seva de Martorelles, un estudi-taller per poder fer les
seves obres, cada vegada més complexes.
Ricard Mira ha viscut dues etapes artístiques ben diferenciades. A la
primera època treballa sobretot els metalls i formes tallades de
fusta, i fins i tot hi ha obres en què es barregen ambdós materials.
També fa alguna obra amb fang. A la segona època s’especialitza en el
treball del ferro, i pren com a fonts d’inspiració les escultures
metàl·liques de Pablo Gargallo.
Fa prop de trenta anys que es dedica a l’escultura, i amb el temps ha
esdevingut un escultor de referència, s’ha donat a conèixer i s’ha
guanyat l’admiració i el respecte dins del món de l’art.
Ricard Mira és soci del Reial Cercle Artístic de Barcelona, i membre
del Club Social La Llum, una entitat de Mollet del Vallès dedicada als
malalts mentals. Col·labora sovint amb Federació Salut Mental
Catalunya, la federació catalana d’associacions de familiars de
malalts mentals.
Exposicions
Al llarg de la seva carrera artística, les exposicions que ha fet
Ricard Mira superen sobradament el centenar, i la seva obra s’ha
exposat i s’ha pogut admirar a Catalunya, al País Valencià, a
Andalusia, a Alemanya, a França i als Estat Units. És elogiable
l’exposició col·lectiva que va fer amb el Reial Cercle Artístic de
Barcelona, entitat a la qual està associat, a la sala d’exposicions
del Consistorio de San Marcelo, a la ciutat de Lleó.
Dins de la seva trajectòria professional, cal destacar la seva
participació al Pabelló d’Art de la LVI Fira del Llibre de Frankfurt,
Alemanya. També, el 2007 i 2009 va participar a la XIII i XV Fira de
Forjadors i Artistes del Ferro, de Besalú, Girona. El 2009 i el 2010
va participar a la Trobada de Forjadors i Artistes del Ferro, de
l’Alpens. Va participar al certamen Forja Viva 2010, celebrat a
Barcelona.
Ha col·laborat en esdeveniments de la ciutat de Mollet del Vallès com
el Mollet Art 95 i, sobretot, cal remarcar el lliurament d’un relleu
en coure a S.M. Joan Carles I, rei d’Espanya, durant la cerimònia
inaugural del XLVII Campionat del Món de Tir, celebrat a Mollet del
Vallès, l’any 1998.
Jaume Rifà
Estudiós de la història
de Sant Fost
